divendres, 22 de novembre del 2013

L'estructura del discurs

"Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat"

És molt important tenir una bona estructuració del discurs a l'hora de realitzar-lo, ja que aquest procés estructural et servirà per no perdre el fil del discurs i per expressar totes les idees que t'has proposat dir sense deixar-te'n cap. 

Com a tot text ha d'haver:
  • Introducció (5-10%): Es presenta el tema i els objectius. Es pot començar una exposició de moltes maneres diferents per tal de captar la màxima atenció del públic i crear un ambient d'interès i expectació cap al tema, un vídeo, una pregunta o una reflexió sobre el tema són formes recomanables per començar una exposició. A partir d'aquí, dependrà de l'orador que el públic es mantingui atent o no. És important un bon començament, perquè genera certa seguretat durant la resta del discurs.
Hi ha 8 fórmules introductòries: definició del tema, presentació dels objectius, presentació del guió (o índex), fer preguntes, lectura mental, documentació sobre el tema, afirmació provocadora, anècdota. 
  • Desenvolupament (80-90%): es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. En aquest apartat és molt important tenir un bon guió, clar, concís i amb les idees principals. És bo que en el desenvolupament hi hagin poques idees, però ben desenvolupades, això s'aconsegueix fent una bona selecció de les idees a exposar. És recomanable utilitzar l'humor, anècdotes, exemples, vídeos, cançons, frases... per guanyar-se el públic i mantenir-lo novament atent. 
  • Conclusió (10%): en que es fa una síntesi final i es tanca el discurs. La funció de les conclusions és deixar una bona impressió al final. 
Hi ha 6 fórmules de tancament: repetir la introducció, resumir els punts principals, invitació a l'acció (si vols convèncer d'alguna cosa), anunci o esdeveniment futur, promesa i apel·lar els sentiments. 


Espero que us serveixi d'ajuda! 
Gràcies!

dijous, 14 de novembre del 2013

Models de descripció

Moltes de les nostres converses quan parlem amb algú són sobre descripcions, descrivim una persona, un lloc, una situació, un fet... Però no ens parem a pensar amb la quantitat de models de descripció que hi pot haver i quin model en fem ús nosaltres alhora de descriure qualsevol cosa.
Podríem definir descripció com un relat que pretén representar alguna cosa en paraules, ja siguin persones, animals, objectes, paisatges, sentiments... En resum, descriure aspectes de la realitat i plasmar-les en paraules.

Hi ha molts models diferents de descripció: cançons, poesia, poesia visual, una novel·la, un assaig, un conte, vídeos... Podem descriure qualsevol cosa d'infinites maneres, mitjançant referents, analogies, semblances...

A continuació us deixo tres exemples de descripcions ben diferents:

La primera consisteix en una senzilla descripció psicològica d'una persona. És un text que està extret d'un blog anomenat http://labonafeina.blogspot.com.es 




El segon exemple és un poema de Joan Maragall que ens fa una descripció sobre els Pirineus . El poema es titula Pirinenques i diu així:


I per últim un vídeo que ens descriu a una persona mitjançant una cançó dels Catarres anomenada Jennifer:







QUI SÓC, JO?


Després d'estudiar els diferents models de descripció i veure'n alguns exemples, a la classe de COED vam dur a terme una activitat que consistia en escollir una persona de la classe i fer-ne una descripció d'ella amb el model que més ens agradés o el que ens hagués semblat més original. A més, també vam haver de fer una fotografia d'aquesta persona on apareguessin alguns trets significatius que ens ajudés a fer una descripció més aproximada d'aquesta, tant física com psicològica.

Per dur a terme l'activitat de descripció vaig seguir una sèrie de passos:

1. Idear: Tenint en compte el propòsit de la descripció i el contingut, fer un petit anàlisi de la persona per tal de trobar les paraules adients per descriure-la de la manera més aproximada possible. Aquesta descripció va ser des de la pròpia visió d'aquesta persona, per tant va ser una descripció subjectiva.

2. Ordenar: ordenar la informació que s'ha obtingut de l'anàlisi.

3.Textualitzar: Estructurar i redactar el text seguint la informació dels dos apartats anteriors.


Després de tot el procés, la descripció feta per mi va ser la següent: Descripció de la Laura

dimarts, 12 de novembre del 2013

Els Fluxogrames

Els Fluxogrames són una eina que serveix per crear mapes de procediments amb l'objectiu de resoldre un problema.
Els diagrames de flux o fluxogrames s'utilitzen molt per representar tasques que hagin de seguir un procediment determinat, com ara un seguiment d'acollida.
Aquest eina també s'usa per realitzar preses de decisions, resolució de problemes, com he dit anteriorment, planificar i organitzar, estructurar...
Els fluxogrames tenen una simbologia determinada i és la següent:

Entre d'altres símbols.

Per tal de treballar els fluxogrames des de l'assignatura, ens han proposat una eina anomenada Gliffy des d'on es poden fer els diagrames de flux.
La pràctica a l'aula consistia en fer un diagrama on s'expliqui el procediment per creuar una cruïlla on hi ha semàfors. El resultat ha estat aquest:



Espero que aquesta eina us serveixi d'ajuda! 

dilluns, 11 de novembre del 2013

La veu

A la classe de COED vam parlar sobre la importància que té la veu per un bon orador i la correcte projecció d'aquesta. Vam observar com segons la postura que tens del cos la veu surt d'una manera o d'una altra així com també la importància que té respirar correctament perquè la veu flueixi amb facilitat.

Així doncs, entenem la veu com:

  • Una eina de treball i un referent per als infants.
  • Un instrument de comunicació.
  • Un indicador de la persona i un tret d'identitat d'aquesta, ja que cadascú té un to de veu diferent amb un timbre també diferent i això fa que molts cops puguem distingir a la persona per la seva veu. A més, la veu és una expressió del ser.
  • Un instrument fràgil que hem de cuidar.
Hem de tenir en compte que la postura és important a l'hora de projectar la veu. Per tal de donar-nos compte d'aquest fet vam realitzar un petit experiment a classe:
Ens vam col·locar en dues postures diferents, les que veieu a la imatge i vam dir una frase en veu alta. Vam poder comprovar que col·locats en la postura de la dreta de la imatge (la correcte) la veu es projectava molt millor, era més clara i vocalitzada que si ens col·locàvem en la postura de l'esquerra (la incorrecte).


Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ObsgKtNOjiD_xcaHjqSRIBhOcepcU3gYoN9z3YP79mIzCf8lRfSSZW33J_Fj16aAeHbXXQbdlK0M0ipgDSBWsOuwiU11ZvLnbnZUBwPeL_J4LuiRSEG1O19GA4DuFGFGqCoFsWoaygYc/s1600/postura1.jpg (retocada)

diumenge, 3 de novembre del 2013

PREZI




El Prezi (Presentation zooming) és un tipus de presentació multimèdia per fer presentacions de manera dinàmica i original.


Es tracta d'un format per fer presentacions en metàfores, és a dir, que a l'hora de dur a terme la presentació ens centrarem en una imatge, que englobi allò que volem explicar, i començarem a muntar el Prezi.
Amb el Prezi tens la possibilitat d'organitzar la informació en forma d'esquema i pots exposar-lo sense la necessitat de que hi hagi una seqüència de diapositives marcada (en línia, com ara el power point), és a dir, que podem navegar per la presentació.

A més, et permet treballar on-line i de forma gratuïta dins del teu compte de Prezi.


Seguidament us deixo un exemple senzill de presentació amb Prezi: