La utilització de les TIC

Trobo interessant fer una entrada al blog sobre la utilitzat que tenen les TIC actualment, ja que una concepció que es té d'elles és que tan sols són una eina de treball i no és exactament així...

En un article llegit i comentat a l'aula hem pogut veure que les TIC no són tan sols una eina de treball per a realitzar tasques de forma més senzilla i ràpida sinó que són "amplificadors cognitius" (tal com deia Seymour Papert, pioner en intel·ligència artificial en la informàtica, i tal com es comenta en l'article que trobareu al final de la publicació). Què va voler dir Seymour Papert amb això "d'amplificadors cognitius"?

Les TIC ens aporten un gran ventall de possibilitats que abans no podíem dur a terme, ja que no teníem els recursos necessaris per a fer-ho i aquestes possibilitats ens ajuden a ampliar els nostres coneixements i a treballar-los de manera més dinàmica. Anem a veure'n un exemple:

La utilització de les TIC com a eina podria ser quan utilitzem un programa per a fer mapes conceptuals, com ara els Fluxogrames, el Glogster o el Padlet. Ja que són eines que t'ajuden a estructurar el pensament i proporcionen més comoditat i rapidesa en el teu treball. 

En canvi, un cercador d'informació (el de google, per exemple) no és exactament una eina, ja que et dona la possibilitat de fer quelcom que abans no era possible de fer. Si portem aquest exemple en un llibre de paper, no era possible cercar cap paraula ni cap tipus d'informació si no tenies un diccionari o una enciclopèdia al costat. 

Una altra possibilitat més senzilla de les TIC és l'opció de "desfés" quan estàs creant un document i vols tornar enrere. Els Xats, les Webcams, els Geolocalitzadors... també són noves tecnologies de la informació i la comunicació que han innovat en molts camps i que abans no existien.

A continuació trobareu un enllaç amb l'article de Jordi Vivancos, publicat l'any 2007, que és el que vam comentar a classe i  d'on he basat la meva explicació (a part d'exemples explicats a l'aula)

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html

Poema

A la classe de COED hem realitzat una lectura en veu alta on cada alumne havia de recitar un poema. El poema havia de ser un amb el que l'alumne s'identifiqués d'alguna manera per tal de que, a l'hora de recitar-lo, ho fes de la forma més expressiva possible. Per recitar el poema de forma adequada he hagut d'usar tot allò que hem aprés sobre el bon comunicador, tenint en compte l'entonació, la vocalització, l'articulació, la gestualització... I d'aquesta manera fer del moment de la recitació, una estona agradable amb la que puguem gaudir, tant l'orador com els oients.

El poema que jo he recitat és un fragment del poema La Sardana de Joan Maragall:



La Sardana

I

La Sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la

ja volta altra volta a la dreta dubtant,

i se'n torna i retorna intranquil·la,

com, mal orientada, l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella.

Del contrapunt arrancant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

Podeu trobar el poema complet de La Sardana a la página següent:

http://ciutatdegirona.info/varis/girona-i-les-sardanes/poema-la-sardana-joan-maragall/ (Ciutat de Girona)

Aquesta és una altra página d'interès on s'explica la biografia de Joan Maragall, algunes de les seves obres més rellevants, poemes, teatre, crítiques literàries, traduccions... També ens presenta alguns premis guanyats, entrevistes i comentaris sobre poesies... Penso que és una web molt completa sobre l'autor on hi ha força informció.

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2074








El bon comunicador

Al mòdul d'escola d'educació infantil hem fet un treball sobre el bon comunicador; la pràctica consistia en realitzar, juntament amb el teu grup de treball, un seguiment a alguna persona coneguda que creguem que és un bon comunicador. El nostre treballava anar enfocat a Andreu Buenafuente.

Durant dos mesos vam seguir-lo en diferents pàgines públiques; Facebook, Twitter, Instagram, el seu Blog i a El Berenjenal, un apartat d'articles d'opinió de la revista Interviu. A partir del seguiment en aquestes pàgines vam realitzar un blog per presentar-lo, on apareguessin tots aquests llocs on l'hem anat seguint i poder argumentar per què creiem que és un bon comunicador.

En el blog, a més de publicacions sobre les pàgines on l'hem seguit també hi trobaràs qui és Andreu Buenafuente, el decàleg del bon comunicador i Andreu Buenfuente VS el decàleg del bon comunicador. Finalment hi ha afegida una entrada amb el raonament de per què aquest presentador és un bon comunicador.

El Padlet

Padlet és una eina on-line per crear suros amb diferents conceptes. En aquests suros hi pots penjar etiquetes amb textos, imatges, fitxers... i ho pots compartir amb les resta de persones.

El vídeo que trobareu a continuació és un tutorial on Richard Byrne (profesor de tecnlogia) t'ensenya a fer un suro amb Padlet:

A continuación trobareu dos exemples de Padlet diferents que vam veure  l'aula:

Created with Padlet

Created with Padlet

Eines de suport al pensament... Mapes conceptuals

El mapes conceptuals son una eina de suport al pensament molt pràctica per a organitzar determinades idees d'un text i ampliar coneixements d'aquest. Un programa que va molt bé per a la creació de mapes conceptuals és el Cmap Tools, és una eina senzilla i fàcil d'usar que et permet fer mapes conceptuals de forma ràpida i eficient.
El seu creador va ser Joseph D. Novak. 

La pràctica que vam dur a terme per usar aquesta eina va ser la creació d'un mapa conceptual a partir de la lectura d'un text.

Per fer la realització del mapa cal entendre el text, analitzar-lo i relacionar cadascun dels elements que el componen. per fer-ho vaig seleccionar els conceptes del text i vaig ordenar-los; després calia crear vincles de relació entre aquests conceptes mitjançant els connectors que veureu a la imatge del mapa conceptual al final de la publicació i finalment, calia fer una representació gràfica del mapa de forma clara, ordenada i coherent.

A partir del text titulat El dinar de Nadal vaig realitzar el següent mapa conceptual seguint els passos explicats anteriorment: 

Espero que us serveixi d'ajuda!

El Wordle

El Wordle és un recurs informàtic on-line que crea núvols de paraules. L'estructura del núvol es fa en funció del número de paraules que apareix en un text. Si una paraula surt amb més freqüència, entendrem que és més important, i la mida de la paraula en el núvol apareixerà més gran; una paraula que surti amb menys freqüència apareixerà més petita.

A continuació us deixo una mostra de wordle que he creat jo mateixa sobre paraules que crec importants per a un bon educador:

El Glogster

El Glogster és una eina que es fa servir on-line on l'usuari pot crear pòsters i compartir-los amb altres usuaris. En aquests pòsters hi pots posar imatges, imatges animades, textos, vídeos i fins i tot acompanyar-lo de música. 

El glogster també es fa servir en educació, Glogster EDU, on el professor pot compartir els glogs amb els seus estudiants per teballar qualsevol cosa. A més, els estudiants mateixos tenen la possibilitat de fer-lo servir per a la realització de murals, anuncis, presentacions de projectes, cartells reivindicatius...

S'ha de tenir en compte que en el glogster es treballa molt els costats emocionals, ja que el pòster consisteix principalment en imatges, sons, música, paraules...

A continuació es deixo un exemple d'un glog anomenat "Happy flowers":

Mapes mentals

Els mapes mentals són una forma divertida i senzilla d'assimilar conceptes. També d'organitzar i recuperar dades de forma ràpida i eficaç. Els mapes mentals són una eina en que s'utilitza el costat creatiu per a la realització i la memorització dels continguts.

COM ES FA UN MAPA MENTAL?

Per explicar-vos com es realitza un mapa mental ho faré mitjançant un exemple:

Primer de tot hem d'escollir un tema: Les pròximes vacances. I relacionar aquest títol amb una imatge que dibuixarem al centre juntament amb la paraula clau "Vacances".

Seguidament, buscarem els aspectes principals que ens interessin i que creguem que tenen relació amb les vacances. Farem sortir fletxes de la imatge principal i a cada una de les fletxes hi escriurem la paraula clau dels aspectes relacionats amb el tema acompanyades d'un dibuix representatiu.

Exemple:

A mida que van apareixent noves idees el mapa es va fent cada cop més gran:

Per fer el mapa mental és important fer una lletra clara i gran i utilitzar diferents colors, ja que ajudes a veure el mapa mental amb més claredat. També és important la utilització de imatges i paraules curtes en comptes de frases, perquè ajuden a captar els conceptes més ràpidament. Per últim, cal tenir en compte el fet de col·locar la idea principal, és a dir, el títol, al centre del mapa per tal de donar més espai a les diferents ramificacions.

Per explicar el procés de creació dels mapes mentals he utilitzat aquest curs bàsic proposat al blog de l'escola: http://cursomapasmentales.igipuzkoa.net/
L'exemplificació també esta extreta d'aquí.

La Viquipèdia

La Viquipèdia és la versió catalana de la Wikipedia, un cercador d'informació a internet similar a una enciclopèdia. Per explicar-vos en termes generals en què consisteix la viquipèdia utilitzaré el lema "L'enciclopèdia lliure que qualsevol pot editar" i segons el seu creador Jimmy Wales l'objectiu que ell vol aconseguir amb aquest projecte és crear una enciclopèdia lliure on tothom pot fer les aportacions pertinents i distribuir aquestes pàgines arreu del món amb cadascun dels idiomes.

Tot i que es tracta de webs que estan en línia i canvien constantment, els articles són de qualitat i amb informacions de fons fiables, és per això que estan en constant revisió i supervisió. 

Us deixo un vídeo molt interessant de Jimmy Wales on explica en primera persona com va sorgir la idea de crear la Wikipedia i què és exactament:

A LA PRÀCTICA...

L'activitat duta a terme a classe per treballar amb la viquipèdia consistia en modificar un article de la viquipèdia ja existent tenint en compte els criteris i les normes per a fer-ho que hem anat comentant a l'aula.

Per començar, una de les coses que hem hagut de tenir en compte van ser Els cinc pilars de la viquipèdia, que són:

• És una enciclopèdia
• Cerca el "punt de vista neutral"
• És de contingut lliure
• Segueix unes normes d'etiqueta
• No té normes inamovibles

El següent aspecte on hem hagut de tenir especial consideració ha sigut precisament en el segon pilar que parla sobre el punt de vista neutral, és a dir, que els articles que escrivim a la viquipèdia no poden tenir un punt de vista subjectiu, ja que com he dit anteriorment es tracta d'una enciclopèdia i, per tant, el punt de vista ha de ser el més objectiu possible. Hem d'evitar escriure opinions ni valoracions.

Un altre aspecte important a tenir en compte és el Llibre d'estil que serveix per a que els articles mantinguin una certa qualitat, ordre i coherència.

Finalment i després de repassar tots aquests aspectes, vaig modificar un article de la viquipèdia ja existent, complementant-lo i editant alguns continguts de la pàgina. L'article és sobre els lleopards. Primerament, he ampliat els continguts de la definició i he fet un petit afegitó. Una mica mes a baix (es podrà veure a l'última imatge) he modificat una cosa sobre les Costums dels lleopards. A continuació us deixo quatre imatges; les dues primeres pertanyen a l'article encara sense modificat i les dues últimes són de l'article ja modificat.

Sense modificar:

Modificat:

Espero que us hagi semblat interessant. 
Gràcies per l'atenció!


Recursos usats:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia (La viquipèdia)
http://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P (Els cinc pilars de la viquipèdia)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil (el llibre d'estil)

Les Wikis

Wiki paraula de terme Hawaià, significa “ràpid” o “informal”.         

Les wikis són pàgines webs d’informació on podem penjar qualsevol tipus d'informació que pot ser editada i modificada per altres usuaris. Tenen l’objectiu de difondre aquesta informació per tal que altres usuaris cooperin per millorar la web ampliant nova informació, de manera que es creïn pàgines riques en coneixements.

Les wikis es caracteritzen per:

• Són d'ús simple, en el sentit que no és necessari tenir coneixements de HTML (llenguatge amb que es fan les pàgines web) per a fer una wiki. Només cal que escriguis allò que vols publicar tal i com ho vols publicar i el software del wiki ja s’encarrega de que aparegui  correctament a la web.
• És flexible, és a dir, que les wikis no tenen un format determinat a seguir, cada usuari pot fer el format que més li convingui.
• Pots vincular una paraula d’un wiki amb una altre pàgina wiki.
• “Lliures de ego”, és a dit, que són anònimes i estan en constants canvis, ja que qualsevol persona pot afegir o editar el contingut de la pàgina en qualsevol moment.

Aquest vídeo que vam veure a classe de GTIC explica què són les wikis:

Les wikis són una eina que es pot utilitzar en educació; per realitzar treballs col·laboratius i fer presentacions, per guardar treballs o textos en procés de creació, per la elaboració de llibres de text, manuals, casos... Realització de projectes en grup... 

La utilització de les wikis en educació aporta molts valors pedagògics: 

• Promou l'escriptura dels continguts gràcies a que el format del text de les wikis és simple i no calen grans coneixements de llenguatge de les webs. L'alumne es podrà centrar únicament en el que escriu.
• Amplifiquen la interacció i la reflexió.
• Promouen la negociació i el discurs en els fòrums o espais de discussió.
• Faciliten la col·laboració en la creació de les wikis.
• Alumnes responsables, ja que allò que crearan amb el wiki podrà ser públic.  

Aquesta informació esta extreta del blog de Jordi Vivancos: 

http://ticotac.blogspot.com.es/2007/05/pedagogia-dels-wikis.html

Un wiki es pot fer des de moltes pàgines diferents, nosaltres hem utilitzat un de senzilla i fàcil de fer servir, la Wikispaces. La pràctica que haviem de realitzar era la creació en grup d'una història.


DIFERÈNCIA ENTRE WIKI I BLOG

Què és millor, treballar amb wiki o amb blog? La presentació següent ens explica la diferència entre els blogs i les wikis

Blocs o Wikis? from lourdes.domenech

Cultura lliure i les Creative commons

La cultura lliure és un moviment social que promou la creació i la difusió de cultura seguint uns principis determinats. Un exemple de cultura lliure és la Viquipèdia, on els usuaris poden modificar, editar, completar informació per tal d'enriquir l'article i ampliar els coneixements per als lectors.

Hem de tenir cura a l'hora de publicar qualsevol cosa a internet, com ara imatges, vídeos, articles, música... ja que molts d'ells tenen drets d'autors. Podem compartir molts d'aquests continguts si l'agafem de la pàgina de Creative Commons. En molts casos només cal citar el nom de l'autor per adquirir la llicència del contingut que volem compartir. Creative Commons és una organització que permet a autors i creadors compartir voluntàriament els seus treballs, donant així la seva licència.

Les pàgines web que tenen llicència de creative commons són aptes per agafar la informació d'aquestes pàgines i usar-la tu mateix sempre i quan citis el lloc d'on ho has agafat o el nom de l'autor.

Per trobar fotografies amb llicència de creative commons podem anar a:

Flickr

Pinterest

Wikipèdia Commons

En vídeos:

Vimeo

Youtube

En musica:

Jamendo

Si vols accedir a la pàgina de Creative commons fes clic aquí.



"COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC"

"Com parlar bé en públic" és un llibre de lectura que vam llegir a la classe de COED (Comunicació Oral, escrita i digital) on, mitjançant explicacions, gràfics i exemples, ens ensenya algunes tècniques i mètodes necessaris per a ser un bon orador i fer que els oients disfrutin de la teva exposició oral. 

Tot i que una simple lectura no és prou per a fer intervencions orals de manera excel·lent, llegir aquest aquest llibre m'ha ajudat a veure i tenir presents algunes tècniques i detalls que cal fer servir en el moment de l'exposició per aconseguir agradar al públic i persuadir-lo.

Un cop adentrada en el llibre hi he trobat coses com l'explicació de trucs per superar les pors a parlar en públic, recursos per preparar-se una bona presentació, (un bon guió, tenir clares les idees principals), recursos per a guanyar-te el públic (explicar anècdotes, utilitzar l'humor...) entre moltes altres coses més.

Els autors d'aquest llibre son Joana Rubio, llicenciada en Ciències de la Informació i professora de Tècniques de Comunicació Oral i Escrita a la UPC, i Francesc Puigpelat, llicenciat en Filosofia i col·laborador en el diari Avui.

A continuació teniu un scribd amb un resum complet del llibre:

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC by NuriaHernandez1

Identitat i Territori

Al mòdul de "Escola i educació infantil" vàrem fer una activitat anomenada "Identitat i territori" i es tractava de realitzar una exposició oral en parelles sobre alguna cosa que ens definís com a persones i ens hagués influït en la nostra forma de ser. 

Per fer l'exposició vam haver d'utilitzar els nostres recursos de bon comunicador que hem anat aprenent al llarg del semestre a l'assignatura de COED (Comunicació oral, escrita i digital) i emprar alguna de les eines usades a GTIC, com ara el Prezi, per dur a terme l'exposició.

La nostre presentació la vam centrar en el Bàsquet, ja que per la meva companya i per mi és un esport que ens ha aportat moltes coses positives i hem tingut la sort de practicar-lo des de ben petites.

La presentació Prezi que vam utilitzar va ser aquesta:

Gràcies per la vostre atenció! 

El decàleg del bon comunicador

Al mòdul de COED vam realitzar conjuntament un decàleg amb els punts més importants que ha de tenir un bon comunicador per fer arribar al públic tota la informació i de la manera més adequada i entenedora possible.

Després d’estar una estona debatin sobre què ha de tenir un bon orador vam arribar a la conclusió que el bon comunicador ha de: 

1. Controlar els nervis. Evitar els tics nerviosos. Hem d'acceptar els nervis. És aconsellable mostrar el cos i no posar-se darrera de ningun objecte. 

2. Elaborar un bon guió i que estigui estructurat. El guió és aquella eina que únicament utilitzaràs tu, per tant, ha de contenir les idees principals. El guió no s’ha de confondre per les paraules, és a dir, que no hi ha d’aparèixer el text escrit. Poden aparèixer altres idees, en aquest cas serien les idees secundàries.

3. Dominar la llengua i la correcció lingüística.

4. Discurs clar, concís i breu. Frases curtes i seguint l’ordre lògic de les idees.

5. Tenir clar l’objectiu del discurs; convèncer, persuadir, informar...

6. El feedback (retroalimentació). Es fa a través de la mirada. L’orador actua depenent de les reaccions del públic. En tot moment l’orador ha de mirar el públic per tal de captar-los l’atenció. Si l’orador te sensacions negatives en vers el públic, ha d’intentar modificar el seu discurs, per tant, ha de tenir altres alternatives i recursos per usar en aquests casos (anècdotes, exemples, humor... ). L’orador també ha de tenir un cert coneixement del públic, l’edat, el sexe i altres característiques que li poden ser útils a l’hora de realitzar el seu discurs.

7. Correcte posició del cos. Ha de mostrar el cos sencer i evitar creuar braços i cames, els peus alineats i separats per tenir equilibri. També és recomanable mostrar les mans i fer petits moviments per donar expressió a allò que comuniques. Els cabells i la cara descoberts.

8. Control de la veu i les pauses. La veu és el nostre instrument per poder comunicar-nos o a l’hora el tret característic de cada persona.

La veu és:

- Un suport de la comunicació

- L’expressió del ser

- Una eina de treball (vehicle i referents)

- Un instrument fràgil

9. Ser naturals en el discurs. No recitar el discurs de memòria, sinó fer-ho a través de les idees que tens en el guió. Si tens clares les idees del guió, les paraules del discurs et sortiran soles. 

10. Ús de figures retòriques. Saber utilitzar-les en moments determinats, fer servir l'humor o explicar algunes vivències sobre allò de que estàs parlant és un recurs molt bo per a captar l'atenció del públic. 

Aquests doncs, son els 10 punts més importants que ha de tenir en compte qualsevol orador per tal de realitzar el seu discurs de la manera més correcte possible i per tal de fer passar al públic una estona agradable. 

Espero que us hagi estat d'ajuda, gràcies!

L'estructura del discurs

"Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat"

És molt important tenir una bona estructuració del discurs a l'hora de realitzar-lo, ja que aquest procés estructural et servirà per no perdre el fil del discurs i per expressar totes les idees que t'has proposat dir sense deixar-te'n cap. 

Com a tot text ha d'haver:

• Introducció (5-10%): Es presenta el tema i els objectius. Es pot començar una exposició de moltes maneres diferents per tal de captar la màxima atenció del públic i crear un ambient d'interès i expectació cap al tema, un vídeo, una pregunta o una reflexió sobre el tema són formes recomanables per començar una exposició. A partir d'aquí, dependrà de l'orador que el públic es mantingui atent o no. És important un bon començament, perquè genera certa seguretat durant la resta del discurs.

Hi ha 8 fórmules introductòries: definició del tema, presentació dels objectius, presentació del guió (o índex), fer preguntes, lectura mental, documentació sobre el tema, afirmació provocadora, anècdota. 

• Desenvolupament (80-90%): es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. En aquest apartat és molt important tenir un bon guió, clar, concís i amb les idees principals. És bo que en el desenvolupament hi hagin poques idees, però ben desenvolupades, això s'aconsegueix fent una bona selecció de les idees a exposar. És recomanable utilitzar l'humor, anècdotes, exemples, vídeos, cançons, frases... per guanyar-se el públic i mantenir-lo novament atent. 
• Conclusió (10%): en que es fa una síntesi final i es tanca el discurs. La funció de les conclusions és deixar una bona impressió al final. 

Hi ha 6 fórmules de tancament: repetir la introducció, resumir els punts principals, invitació a l'acció (si vols convèncer d'alguna cosa), anunci o esdeveniment futur, promesa i apel·lar els sentiments. 

Espero que us serveixi d'ajuda! 

Gràcies!

Models de descripció

Moltes de les nostres converses quan parlem amb algú són sobre descripcions, descrivim una persona, un lloc, una situació, un fet... Però no ens parem a pensar amb la quantitat de models de descripció que hi pot haver i quin model en fem ús nosaltres alhora de descriure qualsevol cosa.

Podríem definir descripció com un relat que pretén representar alguna cosa en paraules, ja siguin persones, animals, objectes, paisatges, sentiments... En resum, descriure aspectes de la realitat i plasmar-les en paraules.

Hi ha molts models diferents de descripció: cançons, poesia, poesia visual, una novel·la, un assaig, un conte, vídeos... Podem descriure qualsevol cosa d'infinites maneres, mitjançant referents, analogies, semblances...

A continuació us deixo tres exemples de descripcions ben diferents:

La primera consisteix en una senzilla descripció psicològica d'una persona. És un text que està extret d'un blog anomenat http://labonafeina.blogspot.com.es 

El segon exemple és un poema de Joan Maragall que ens fa una descripció sobre els Pirineus . El poema es titula Pirinenques i diu així:

I per últim un vídeo que ens descriu a una persona mitjançant una cançó dels Catarres anomenada Jennifer:

QUI SÓC, JO?

Després d'estudiar els diferents models de descripció i veure'n alguns exemples, a la classe de COED vam dur a terme una activitat que consistia en escollir una persona de la classe i fer-ne una descripció d'ella amb el model que més ens agradés o el que ens hagués semblat més original. A més, també vam haver de fer una fotografia d'aquesta persona on apareguessin alguns trets significatius que ens ajudés a fer una descripció més aproximada d'aquesta, tant física com psicològica.

Per dur a terme l'activitat de descripció vaig seguir una sèrie de passos:

1. Idear: Tenint en compte el propòsit de la descripció i el contingut, fer un petit anàlisi de la persona per tal de trobar les paraules adients per descriure-la de la manera més aproximada possible. Aquesta descripció va ser des de la pròpia visió d'aquesta persona, per tant va ser una descripció subjectiva.

2. Ordenar: ordenar la informació que s'ha obtingut de l'anàlisi.

3.Textualitzar: Estructurar i redactar el text seguint la informació dels dos apartats anteriors.

Després de tot el procés, la descripció feta per mi va ser la següent: Descripció de la Laura

Els Fluxogrames

Els Fluxogrames són una eina que serveix per crear mapes de procediments amb l'objectiu de resoldre un problema.

Els diagrames de flux o fluxogrames s'utilitzen molt per representar tasques que hagin de seguir un procediment determinat, com ara un seguiment d'acollida.

Aquest eina també s'usa per realitzar preses de decisions, resolució de problemes, com he dit anteriorment, planificar i organitzar, estructurar...

Els fluxogrames tenen una simbologia determinada i és la següent:

Entre d'altres símbols.

Per tal de treballar els fluxogrames des de l'assignatura, ens han proposat una eina anomenada Gliffy des d'on es poden fer els diagrames de flux.

La pràctica a l'aula consistia en fer un diagrama on s'expliqui el procediment per creuar una cruïlla on hi ha semàfors. El resultat ha estat aquest:

Espero que aquesta eina us serveixi d'ajuda! 

La veu

A la classe de COED vam parlar sobre la importància que té la veu per un bon orador i la correcte projecció d'aquesta. Vam observar com segons la postura que tens del cos la veu surt d'una manera o d'una altra així com també la importància que té respirar correctament perquè la veu flueixi amb facilitat.

Així doncs, entenem la veu com:

• Una eina de treball i un referent per als infants.
• Un instrument de comunicació.
• Un indicador de la persona i un tret d'identitat d'aquesta, ja que cadascú té un to de veu diferent amb un timbre també diferent i això fa que molts cops puguem distingir a la persona per la seva veu. A més, la veu és una expressió del ser.
• Un instrument fràgil que hem de cuidar.

Hem de tenir en compte que la postura és important a l'hora de projectar la veu. Per tal de donar-nos compte d'aquest fet vam realitzar un petit experiment a classe:

Ens vam col·locar en dues postures diferents, les que veieu a la imatge i vam dir una frase en veu alta. Vam poder comprovar que col·locats en la postura de la dreta de la imatge (la correcte) la veu es projectava molt millor, era més clara i vocalitzada que si ens col·locàvem en la postura de l'esquerra (la incorrecte).

Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ObsgKtNOjiD_xcaHjqSRIBhOcepcU3gYoN9z3YP79mIzCf8lRfSSZW33J_Fj16aAeHbXXQbdlK0M0ipgDSBWsOuwiU11ZvLnbnZUBwPeL_J4LuiRSEG1O19GA4DuFGFGqCoFsWoaygYc/s1600/postura1.jpg (retocada)

PREZI

El Prezi (Presentation zooming) és un tipus de presentació multimèdia per fer presentacions de manera dinàmica i original.

Es tracta d'un format per fer presentacions en metàfores, és a dir, que a l'hora de dur a terme la presentació ens centrarem en una imatge, que englobi allò que volem explicar, i començarem a muntar el Prezi.

Amb el Prezi tens la possibilitat d'organitzar la informació en forma d'esquema i pots exposar-lo sense la necessitat de que hi hagi una seqüència de diapositives marcada (en línia, com ara el power point), és a dir, que podem navegar per la presentació.

A més, et permet treballar on-line i de forma gratuïta dins del teu compte de Prezi.

Seguidament us deixo un exemple senzill de presentació amb Prezi:

RSS

logo RSS

Les RSS (Really Simple Sindication) és una eina tecnològica que s'utilitza per la distribució dels continguts de pàgines web o blogs. Les RSS permeten que una web o blog enviï als seus subscriptors un avís dels nous continguts publicats a aquestes webs, de manera que si a una persona li interessa un blog o qualsevol pàgina web, podrà subscriure's mitjançant el sistema RSS i rebrà els nous continguts directament en el seu ordinador sense haver d'anar a cercar les noves publicacions pàgina per pàgina.

Per tal de poder subscriure't en qualsevol lloc web, per exemple a un diari, i poder seguir les novetats, ho has de fer mitjançant els agregadors, que és un lector de RSS i un espai on pots colsultar totes les teves subscripcions, organitzades normalment en temes. El més conegut és el Google Reader, però també podem trobar el Bloglines o el Netvibes, entre molts altres.

A continuació teniu un vídeo on s'explica què són les RSS:




Espero que us hagi servit d'ajuda!

La llengua oral formal

El llenguatge oral formal és un tipus de llenguatge que hem de treballar a l'aula per tal de realitzar millor les nostres intervencions en públic. El llenguatge oral formal té uns trets característics que explicaré a continuació:

CONTEXTUALS

- És un tipus de llenguatge que no és innat, és a dir, que s'ha d'aprendre i desenvolupar al llarg de la pròpia formació escolar.

- El canal utilitzat és la veu i és produïda en temps real, en moments concrets, de forma espontània.

- Es tracta d'un context compartit i unidireccional, vol dir que l'espai entre l'emissor i el receptor és el mateix i ens permet una interacció.

TEXTUALS

- És una llengua formal i segueix unes convencions socials i generalment monologada, és a dir, d'un sol interlocutors i diferents oients.

- És informativa, planificada i normalment el tema que s'exposa és especialitzat.

- Repetitiva de la idea principal (en el discurs s'ha de dir de què parlaràs, parlar-ne i finalment dir de què has parlat). Per aquest motiu diem que és repetitiva.

-Ús fonamental dels llenguatge no verbals: la mirada, la veu (volum i intensitat), gestualització, suports visuals...

LINGÜÍSTICS

- Ús d'elements suprasegmentals, tot allò que fa que el públic es mantingui atent.

Com ja sabem el públic d'una sala no sempre esta atent al 100% a allò que l'orador esta explicant, per tant, ha de trobar diferents camins per tal que els oients prestin la màxima atenció en ell, l'ús d'anècdotes i exemples és un bon element per a captar el públic, també la utilització de l'humor. Podem veure aquesta idea representada en el següent dibuix:

En un principi el nivell d'atenció és màxim i va disminuint a mida que passa el temps del discurs, però en el moment que el públic intueix que el discurs s'acaba torna a prestar atenció a l'orador. Durant aquest temps en que l'atenció és baixa és quan s'han d'usar els elements suprasegmentals.

- Ús de díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions...

- Ús de la varietat estàndards i la correcció normativa.

Espero que us hagi interessat i que pugueu aplicar els coneixements d'aquesta entrada per a fer les vostres intervencions orals!

Vídeo lliçons VS vídeo motivador

Els vídeos motivadors són aquells que no expliquen grans coses, sinó que volen transmetre emocions i sentiments perquè el públic capti la idea que es vol expressar amb el vídeo. Un exemple molt clar de vídeo motivador són els anuncis de la televisió. 

En aquest tipus de vídeos s'utilitzen molt les imatges i les músiques, ja que a través d'aquestes és més fàcil arribar a commoure al públic. 

A continuació us posaré un vídeo d'un anunci del 2013 de Danone que intenta convèncer de la bona qualitat del producte i els seus avantatges.

enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=rvY5Xe_2zzA

Els vídeos lliçons són vídeos en els quals el seu objectiu és informar sobre un tema determinat, per exemple la història de Catalunya, tal i com veiem en el vídeo. 

La música que s'utilitza en aquest tipus de vídeo és música ambiental, per tant no és usada per cap finalitat emocional ni convencedora. 

enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=fJg90bhRExI

Editor de vídeos de Youtube

Aquesta nova entrada es tracta d'una pràctica per editar i ajuntar diferents vídeos gravats. Seguidament trobareu un vídeo anomenat "El Floc", que és la unió de diverses gravacions que hem fet per formar, finalment el que tenim a continuació.

Per fer-ho, primer, hem gravat els vídeos que hem volgut i els hem pujat tots als youtube amb la opció "pujar un vídeo", seguidament hem anat a la nostre conta de youtube  i hem anat al "editor de vídeo". Un cop allà hem pogut editar-los i enganxar-los segons ens convenia. També hem tingut la opció de posar-hi música. El resultat ha estat aquest:

Google drive

El Google Drive és una eina de Google semblant al Google Docs que serveix per a crear, desar, compartir i publicar documents on-line de manera privada o en grup. Aquests documents queden guardats dins del Drive a la teva conta de Google.

El Google Drive és molt útil per dur a terme treballs col·laboratius; podem crear documents de text, presentacions, fulls de càlcul... i compartir-los amb les persones que desitgem.

Una vegada has creat els teus documents, queden guardats a un espai anomenat "La meva unitat". Un altre espai diferent on queden guardats els documents de Drive és a "Compartits amb mi", on es guardaran aquells que altres persones han compartit amb tu.

Pots accedir als teus documents de Drive des de qualsevol ordinador, ja que els documents queden guardats a la xarxa dins de la teva conta de Google.

A continuació es deixo un vídeo on s’explica molt clarament què és i per què serveix el Drive:

La competència comunicativa

Aprendre a parlar bé en públic no és una tasca fàcil i menys encara si no s'ha practicat. Des de l'assignatura de COED hem començat a treballar diferents aspectes per a dur a terme una bona intervenció en públic i ho hem fet a partir de l'estudi del diferents components de les competències comunicatives (CC).

Hi ha quatre aspectes a tenir en compte, que equivalen a quatre tipus de coneixements i habilitats que hem de tenir presents:

Competència lingüística  / gramatical:

Fa referència al domini del codi lingüístic i per tenir una bona competència lingüística ens hem d'ocupar dels nivells fonològic (fonema i so), morfològic (forma de les paraules), sintàctic (cuidar la construcció de frases) i el lèxic i semàntic (paraules i el seu significat). 

Competència sociolingüística:  

Fa referència a les regles socioculturals d'ús. Per tenir una bona competència cal que tinguem en compte aspectes com la situació en la que es troben els participants (oients), el propòsit de la teva intervenció i les normes i convencions de la intervenció. 

En aquest apartar s'han de tenir en compte els costums i les regles socials, tenir en compte que hem d'usar diferents paraules i expressions segons la situació en la que ens trobem (amb amics, a l'escola, davant del director, amb el pare o la mare... ).

També es té en compte les regles pròpies de les varietats lingüístiques, els dialectes.

Competència discursiva:

Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text  coherent en el significat i segons el propòsit o objectiu, i cohesionat en la forma, és a dir, que estigui ordenat i les idees estiguin relacionades. Per tal que un text estigui ben cohesionat fa falta la utilització de marcadors i connectors.

Competència estratègica (estil):

Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal. Aquí hi entren tots els aspectes com la mirada, la veu, el to, l'expressió corporal i facial, l'humor... 

També repetir, formular preguntes retòriques, jugar amb els canvis d'entonació, els gestos... I per descomptat, tenir un bon suport tecnològic i fer ús de les noves tecnologies.

Espero que aquesta entrada us serveixi a l'hora de posar en pràctica el vostre discurs!

Gràcies per l'atenció.