Tancament del bloc

Aquesta és la última entrada que faré al blog ja que ha finalitzat el semestre i amb això els mòduls de GTIC i COED. Aquest blog va ser creat per fer un seguiment de les activitats i experiències que dúiem a terme a l'aula o durant el semestre i per això ara arriba el moment de tancar-lo. 

Deixaré de fer-hi publicacions, tot i que el blog no quedarà totalment tancat, d'aquesta manera serà un espai on anar a buscar informació i on poder fer un petit recordatori del que vam treballar a aquestes assignatures al primer curs del grau. També pot servir com a suport per a altres alumnes i educadors.

He apres moltes coses d'aquests dos mòduls que m'han servit ara i em serviran més endavant com a recursos i eines a fer servir a les aules, he trobat interessant poder fer el blog perquè d'aquesta manera tota la informació queda recopilada i ordenada per si en un futur la necessito.


Espero que també us serveixi d'ajuda a vosaltres! Gràcies per seguir-me,
Fins aviat.


Núria 

Poema

A la classe de COED hem realitzat una lectura en veu alta on cada alumne havia de recitar un poema. El poema havia de ser un amb el que l'alumne s'identifiqués d'alguna manera per tal de que, a l'hora de recitar-lo, ho fes de la forma més expressiva possible. Per recitar el poema de forma adequada he hagut d'usar tot allò que hem aprés sobre el bon comunicador, tenint en compte l'entonació, la vocalització, l'articulació, la gestualització... I d'aquesta manera fer del moment de la recitació, una estona agradable amb la que puguem gaudir, tant l'orador com els oients.

El poema que jo he recitat és un fragment del poema La Sardana de Joan Maragall:



La Sardana

I

La Sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.

Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la

ja volta altra volta a la dreta dubtant,

i se'n torna i retorna intranquil·la,

com, mal orientada, l'agulla d'imant.

Fixa's un punt i es detura com ella.

Del contrapunt arrancant-se novella,

de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan.

Podeu trobar el poema complet de La Sardana a la página següent:

http://ciutatdegirona.info/varis/girona-i-les-sardanes/poema-la-sardana-joan-maragall/ (Ciutat de Girona)

Aquesta és una altra página d'interès on s'explica la biografia de Joan Maragall, algunes de les seves obres més rellevants, poemes, teatre, crítiques literàries, traduccions... També ens presenta alguns premis guanyats, entrevistes i comentaris sobre poesies... Penso que és una web molt completa sobre l'autor on hi ha força informció.

http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2074








El bon comunicador

Al mòdul d'escola d'educació infantil hem fet un treball sobre el bon comunicador; la pràctica consistia en realitzar, juntament amb el teu grup de treball, un seguiment a alguna persona coneguda que creguem que és un bon comunicador. El nostre treballava anar enfocat a Andreu Buenafuente.

Durant dos mesos vam seguir-lo en diferents pàgines públiques; Facebook, Twitter, Instagram, el seu Blog i a El Berenjenal, un apartat d'articles d'opinió de la revista Interviu. A partir del seguiment en aquestes pàgines vam realitzar un blog per presentar-lo, on apareguessin tots aquests llocs on l'hem anat seguint i poder argumentar per què creiem que és un bon comunicador.

En el blog, a més de publicacions sobre les pàgines on l'hem seguit també hi trobaràs qui és Andreu Buenafuente, el decàleg del bon comunicador i Andreu Buenfuente VS el decàleg del bon comunicador. Finalment hi ha afegida una entrada amb el raonament de per què aquest presentador és un bon comunicador.

"COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC"

"Com parlar bé en públic" és un llibre de lectura que vam llegir a la classe de COED (Comunicació Oral, escrita i digital) on, mitjançant explicacions, gràfics i exemples, ens ensenya algunes tècniques i mètodes necessaris per a ser un bon orador i fer que els oients disfrutin de la teva exposició oral. 

Tot i que una simple lectura no és prou per a fer intervencions orals de manera excel·lent, llegir aquest aquest llibre m'ha ajudat a veure i tenir presents algunes tècniques i detalls que cal fer servir en el moment de l'exposició per aconseguir agradar al públic i persuadir-lo.

Un cop adentrada en el llibre hi he trobat coses com l'explicació de trucs per superar les pors a parlar en públic, recursos per preparar-se una bona presentació, (un bon guió, tenir clares les idees principals), recursos per a guanyar-te el públic (explicar anècdotes, utilitzar l'humor...) entre moltes altres coses més.

Els autors d'aquest llibre son Joana Rubio, llicenciada en Ciències de la Informació i professora de Tècniques de Comunicació Oral i Escrita a la UPC, i Francesc Puigpelat, llicenciat en Filosofia i col·laborador en el diari Avui.

A continuació teniu un scribd amb un resum complet del llibre:

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC by NuriaHernandez1

Identitat i Territori

Al mòdul de "Escola i educació infantil" vàrem fer una activitat anomenada "Identitat i territori" i es tractava de realitzar una exposició oral en parelles sobre alguna cosa que ens definís com a persones i ens hagués influït en la nostra forma de ser. 

Per fer l'exposició vam haver d'utilitzar els nostres recursos de bon comunicador que hem anat aprenent al llarg del semestre a l'assignatura de COED (Comunicació oral, escrita i digital) i emprar alguna de les eines usades a GTIC, com ara el Prezi, per dur a terme l'exposició.

La nostre presentació la vam centrar en el Bàsquet, ja que per la meva companya i per mi és un esport que ens ha aportat moltes coses positives i hem tingut la sort de practicar-lo des de ben petites.

La presentació Prezi que vam utilitzar va ser aquesta:

Gràcies per la vostre atenció! 

El decàleg del bon comunicador

Al mòdul de COED vam realitzar conjuntament un decàleg amb els punts més importants que ha de tenir un bon comunicador per fer arribar al públic tota la informació i de la manera més adequada i entenedora possible.

Després d’estar una estona debatin sobre què ha de tenir un bon orador vam arribar a la conclusió que el bon comunicador ha de: 

1. Controlar els nervis. Evitar els tics nerviosos. Hem d'acceptar els nervis. És aconsellable mostrar el cos i no posar-se darrera de ningun objecte. 

2. Elaborar un bon guió i que estigui estructurat. El guió és aquella eina que únicament utilitzaràs tu, per tant, ha de contenir les idees principals. El guió no s’ha de confondre per les paraules, és a dir, que no hi ha d’aparèixer el text escrit. Poden aparèixer altres idees, en aquest cas serien les idees secundàries.

3. Dominar la llengua i la correcció lingüística.

4. Discurs clar, concís i breu. Frases curtes i seguint l’ordre lògic de les idees.

5. Tenir clar l’objectiu del discurs; convèncer, persuadir, informar...

6. El feedback (retroalimentació). Es fa a través de la mirada. L’orador actua depenent de les reaccions del públic. En tot moment l’orador ha de mirar el públic per tal de captar-los l’atenció. Si l’orador te sensacions negatives en vers el públic, ha d’intentar modificar el seu discurs, per tant, ha de tenir altres alternatives i recursos per usar en aquests casos (anècdotes, exemples, humor... ). L’orador també ha de tenir un cert coneixement del públic, l’edat, el sexe i altres característiques que li poden ser útils a l’hora de realitzar el seu discurs.

7. Correcte posició del cos. Ha de mostrar el cos sencer i evitar creuar braços i cames, els peus alineats i separats per tenir equilibri. També és recomanable mostrar les mans i fer petits moviments per donar expressió a allò que comuniques. Els cabells i la cara descoberts.

8. Control de la veu i les pauses. La veu és el nostre instrument per poder comunicar-nos o a l’hora el tret característic de cada persona.

La veu és:

- Un suport de la comunicació

- L’expressió del ser

- Una eina de treball (vehicle i referents)

- Un instrument fràgil

9. Ser naturals en el discurs. No recitar el discurs de memòria, sinó fer-ho a través de les idees que tens en el guió. Si tens clares les idees del guió, les paraules del discurs et sortiran soles. 

10. Ús de figures retòriques. Saber utilitzar-les en moments determinats, fer servir l'humor o explicar algunes vivències sobre allò de que estàs parlant és un recurs molt bo per a captar l'atenció del públic. 

Aquests doncs, son els 10 punts més importants que ha de tenir en compte qualsevol orador per tal de realitzar el seu discurs de la manera més correcte possible i per tal de fer passar al públic una estona agradable. 

Espero que us hagi estat d'ajuda, gràcies!

L'estructura del discurs

"Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat"

És molt important tenir una bona estructuració del discurs a l'hora de realitzar-lo, ja que aquest procés estructural et servirà per no perdre el fil del discurs i per expressar totes les idees que t'has proposat dir sense deixar-te'n cap. 

Com a tot text ha d'haver:

• Introducció (5-10%): Es presenta el tema i els objectius. Es pot començar una exposició de moltes maneres diferents per tal de captar la màxima atenció del públic i crear un ambient d'interès i expectació cap al tema, un vídeo, una pregunta o una reflexió sobre el tema són formes recomanables per començar una exposició. A partir d'aquí, dependrà de l'orador que el públic es mantingui atent o no. És important un bon començament, perquè genera certa seguretat durant la resta del discurs.

Hi ha 8 fórmules introductòries: definició del tema, presentació dels objectius, presentació del guió (o índex), fer preguntes, lectura mental, documentació sobre el tema, afirmació provocadora, anècdota. 

• Desenvolupament (80-90%): es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. En aquest apartat és molt important tenir un bon guió, clar, concís i amb les idees principals. És bo que en el desenvolupament hi hagin poques idees, però ben desenvolupades, això s'aconsegueix fent una bona selecció de les idees a exposar. És recomanable utilitzar l'humor, anècdotes, exemples, vídeos, cançons, frases... per guanyar-se el públic i mantenir-lo novament atent. 
• Conclusió (10%): en que es fa una síntesi final i es tanca el discurs. La funció de les conclusions és deixar una bona impressió al final. 

Hi ha 6 fórmules de tancament: repetir la introducció, resumir els punts principals, invitació a l'acció (si vols convèncer d'alguna cosa), anunci o esdeveniment futur, promesa i apel·lar els sentiments. 

Espero que us serveixi d'ajuda! 

Gràcies!

Models de descripció

Moltes de les nostres converses quan parlem amb algú són sobre descripcions, descrivim una persona, un lloc, una situació, un fet... Però no ens parem a pensar amb la quantitat de models de descripció que hi pot haver i quin model en fem ús nosaltres alhora de descriure qualsevol cosa.

Podríem definir descripció com un relat que pretén representar alguna cosa en paraules, ja siguin persones, animals, objectes, paisatges, sentiments... En resum, descriure aspectes de la realitat i plasmar-les en paraules.

Hi ha molts models diferents de descripció: cançons, poesia, poesia visual, una novel·la, un assaig, un conte, vídeos... Podem descriure qualsevol cosa d'infinites maneres, mitjançant referents, analogies, semblances...

A continuació us deixo tres exemples de descripcions ben diferents:

La primera consisteix en una senzilla descripció psicològica d'una persona. És un text que està extret d'un blog anomenat http://labonafeina.blogspot.com.es 

El segon exemple és un poema de Joan Maragall que ens fa una descripció sobre els Pirineus . El poema es titula Pirinenques i diu així:

I per últim un vídeo que ens descriu a una persona mitjançant una cançó dels Catarres anomenada Jennifer:

QUI SÓC, JO?

Després d'estudiar els diferents models de descripció i veure'n alguns exemples, a la classe de COED vam dur a terme una activitat que consistia en escollir una persona de la classe i fer-ne una descripció d'ella amb el model que més ens agradés o el que ens hagués semblat més original. A més, també vam haver de fer una fotografia d'aquesta persona on apareguessin alguns trets significatius que ens ajudés a fer una descripció més aproximada d'aquesta, tant física com psicològica.

Per dur a terme l'activitat de descripció vaig seguir una sèrie de passos:

1. Idear: Tenint en compte el propòsit de la descripció i el contingut, fer un petit anàlisi de la persona per tal de trobar les paraules adients per descriure-la de la manera més aproximada possible. Aquesta descripció va ser des de la pròpia visió d'aquesta persona, per tant va ser una descripció subjectiva.

2. Ordenar: ordenar la informació que s'ha obtingut de l'anàlisi.

3.Textualitzar: Estructurar i redactar el text seguint la informació dels dos apartats anteriors.

Després de tot el procés, la descripció feta per mi va ser la següent: Descripció de la Laura

La veu

A la classe de COED vam parlar sobre la importància que té la veu per un bon orador i la correcte projecció d'aquesta. Vam observar com segons la postura que tens del cos la veu surt d'una manera o d'una altra així com també la importància que té respirar correctament perquè la veu flueixi amb facilitat.

Així doncs, entenem la veu com:

• Una eina de treball i un referent per als infants.
• Un instrument de comunicació.
• Un indicador de la persona i un tret d'identitat d'aquesta, ja que cadascú té un to de veu diferent amb un timbre també diferent i això fa que molts cops puguem distingir a la persona per la seva veu. A més, la veu és una expressió del ser.
• Un instrument fràgil que hem de cuidar.

Hem de tenir en compte que la postura és important a l'hora de projectar la veu. Per tal de donar-nos compte d'aquest fet vam realitzar un petit experiment a classe:

Ens vam col·locar en dues postures diferents, les que veieu a la imatge i vam dir una frase en veu alta. Vam poder comprovar que col·locats en la postura de la dreta de la imatge (la correcte) la veu es projectava molt millor, era més clara i vocalitzada que si ens col·locàvem en la postura de l'esquerra (la incorrecte).

Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4ObsgKtNOjiD_xcaHjqSRIBhOcepcU3gYoN9z3YP79mIzCf8lRfSSZW33J_Fj16aAeHbXXQbdlK0M0ipgDSBWsOuwiU11ZvLnbnZUBwPeL_J4LuiRSEG1O19GA4DuFGFGqCoFsWoaygYc/s1600/postura1.jpg (retocada)

La llengua oral formal

El llenguatge oral formal és un tipus de llenguatge que hem de treballar a l'aula per tal de realitzar millor les nostres intervencions en públic. El llenguatge oral formal té uns trets característics que explicaré a continuació:

CONTEXTUALS

- És un tipus de llenguatge que no és innat, és a dir, que s'ha d'aprendre i desenvolupar al llarg de la pròpia formació escolar.

- El canal utilitzat és la veu i és produïda en temps real, en moments concrets, de forma espontània.

- Es tracta d'un context compartit i unidireccional, vol dir que l'espai entre l'emissor i el receptor és el mateix i ens permet una interacció.

TEXTUALS

- És una llengua formal i segueix unes convencions socials i generalment monologada, és a dir, d'un sol interlocutors i diferents oients.

- És informativa, planificada i normalment el tema que s'exposa és especialitzat.

- Repetitiva de la idea principal (en el discurs s'ha de dir de què parlaràs, parlar-ne i finalment dir de què has parlat). Per aquest motiu diem que és repetitiva.

-Ús fonamental dels llenguatge no verbals: la mirada, la veu (volum i intensitat), gestualització, suports visuals...

LINGÜÍSTICS

- Ús d'elements suprasegmentals, tot allò que fa que el públic es mantingui atent.

Com ja sabem el públic d'una sala no sempre esta atent al 100% a allò que l'orador esta explicant, per tant, ha de trobar diferents camins per tal que els oients prestin la màxima atenció en ell, l'ús d'anècdotes i exemples és un bon element per a captar el públic, també la utilització de l'humor. Podem veure aquesta idea representada en el següent dibuix:

En un principi el nivell d'atenció és màxim i va disminuint a mida que passa el temps del discurs, però en el moment que el públic intueix que el discurs s'acaba torna a prestar atenció a l'orador. Durant aquest temps en que l'atenció és baixa és quan s'han d'usar els elements suprasegmentals.

- Ús de díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions...

- Ús de la varietat estàndards i la correcció normativa.

Espero que us hagi interessat i que pugueu aplicar els coneixements d'aquesta entrada per a fer les vostres intervencions orals!

La competència comunicativa

Aprendre a parlar bé en públic no és una tasca fàcil i menys encara si no s'ha practicat. Des de l'assignatura de COED hem començat a treballar diferents aspectes per a dur a terme una bona intervenció en públic i ho hem fet a partir de l'estudi del diferents components de les competències comunicatives (CC).

Hi ha quatre aspectes a tenir en compte, que equivalen a quatre tipus de coneixements i habilitats que hem de tenir presents:

Competència lingüística  / gramatical:

Fa referència al domini del codi lingüístic i per tenir una bona competència lingüística ens hem d'ocupar dels nivells fonològic (fonema i so), morfològic (forma de les paraules), sintàctic (cuidar la construcció de frases) i el lèxic i semàntic (paraules i el seu significat). 

Competència sociolingüística:  

Fa referència a les regles socioculturals d'ús. Per tenir una bona competència cal que tinguem en compte aspectes com la situació en la que es troben els participants (oients), el propòsit de la teva intervenció i les normes i convencions de la intervenció. 

En aquest apartar s'han de tenir en compte els costums i les regles socials, tenir en compte que hem d'usar diferents paraules i expressions segons la situació en la que ens trobem (amb amics, a l'escola, davant del director, amb el pare o la mare... ).

També es té en compte les regles pròpies de les varietats lingüístiques, els dialectes.

Competència discursiva:

Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text  coherent en el significat i segons el propòsit o objectiu, i cohesionat en la forma, és a dir, que estigui ordenat i les idees estiguin relacionades. Per tal que un text estigui ben cohesionat fa falta la utilització de marcadors i connectors.

Competència estratègica (estil):

Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal. Aquí hi entren tots els aspectes com la mirada, la veu, el to, l'expressió corporal i facial, l'humor... 

També repetir, formular preguntes retòriques, jugar amb els canvis d'entonació, els gestos... I per descomptat, tenir un bon suport tecnològic i fer ús de les noves tecnologies.

Espero que aquesta entrada us serveixi a l'hora de posar en pràctica el vostre discurs!

Gràcies per l'atenció.

Llengua i llenguatge

A la classe de COED hem vist la diferència que hi ha entre llengua i llenguatge i hem pogut comprovar que es tracta de dos conceptes diferents, ja que es tracta de coses diferents.

Entenem el llenguatge com un mitjà de comunicació i com una facultat humana per expressar emocions, desitjos, sentiments, pensaments...

A més, ens serveix per transportar un missatge d'un lloc a un altre a través de les paraules. 

El llenguatge és un do universal dels humans, és a dir, una facultat humana; qualsevol espècie humana posseeix el llenguatge i a més, aquesta capacitat fa possible l'aprenentatge lingüístic.

El llenguatge es concreta en una llengua.

Les llengües són un sistema de signes orals (reflectits en un codi escrit) i són pròpies d'una comunitat. Aquest sistema de signes esta organitzat entre si perquè cada signe compleix la seva tasca. També entenem les llengües com un mitjà d'expressió. 

El sistema es troba organitzat en diversos nivells:

• Pragmàtic (discurs o tecxt)
• Semàntic (oració o paraula)
• Sintàctic (sintagma)
• Morfològic (morfema)
• Fonètic (fonema o so) 

Per veure la diferència entre llengua i llenguatge vam llegir i comentar un capítol del llibre: TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50)